<-PoDeM aPrEnDrE tAnT dE tOtHom->
Sunday, May 09, 2004
Sau - Pertànyer a algun lloc... - No volíem fer-nos grans...
Potser era un dia clar, no un dia qualsevol
Jo no en tenia prou, jo no tenia por
Pujant al primer tren vaig deixar el meu passat
I el vent que trenca el cel quan l'estiu se'n va
Però de cop he sentit la meva sang anar de pressa
Però de cop he vist al mirall algú semblant a mi
Miro les meves mans, encara hi puc creure
Miro al meu davant, encara hi puc confiar
Però demà potser s'acabarà, si no marxo per sempre
I demà serà el meu demà on hi pugui descansar
Tornaré, i sentiré el vent del nord
Tornaré, i aniré amb el cap ben alt
Un dia tornaré, i sentiré allò que és meu
Tornaré, a pertànyer a algun lloc
Ben aviat un dia tornaré.
Sempre m'has vist aqui, no et pots imaginar
Com un home es pot sentir lluny de la seva llar
Però un dia tornaré i aniré amb el cap ben alt
Com el sol que trenca el gel quan l'hivern se'n va
I de cop, vull sentir de prop la terra que és meva
I de cop, vull sentir de cop pertànyer a algun lloc
Puc veure sobre el mar allà on neix el cap vespre
Puc veure més enllà on dorm el dia clar
I demà ja no serà demà si no puc dir per sempre
I demà ja no hi haurà demà que es pugui comparar
Tornaré, i sentiré el vent del nord
Tornaré, i aniré amb el cap ben alt
Un dia tornaré, i sentiré allò que és meu
Tornaré, a pertànyer a algun lloc
Ben aviat un dia tornaré.
Pertànyer a algun lloc - Sau
-------------------------------------------------------------------
Desterrats a un paradís sense esperança
Exiliats de tota possibilitat
de tornar a veure com,
només per un instant,
tancant els ulls
el món brillava
al nostre voltant
i no teníem por, estàvem junts,
no volíem fer-nos grans, érem amics.
Ni un adéu volíem dir-nos sense creure
que mai més ens tornaríem a trobar
ni que el vent d'altres terres
ens podria separar.
I, tancant els ulls,
el món girava,
al nostre voltant
i ja en teníem prou,
ens era igual,
no volíem fer-nos grans,
érem amics,
jo i els meus amics.
Vàrem néixer amb la incertesa dels seixanta
i els he tornat a veure allà on ens vam deixar.
Que n'hen fet d'aquells dies que,
només en un instant,
tancant els ulls
el món girava
al nostr voltant
i ja en teníem prou,
estàvem junts,
no voliem fer-nos grans,
érem amics.
Jo i els meus amics
ens hem fet grans.
No volíem fer-nos grans - Sau
Saturday, May 08, 2004
No hi ha paraules... (...)
Quan no tens paraules per definir la felicitat que et corre per dins entens quan algú diu que no té paraules per, tampoc, definir la tristor que li corre per dins..
Són la 1:23 del passat dissabte 8 de maig, i aquest dia ha estat, en un inici bastant bo... Ahir a la nit (divendres) li vam fer la festa sorpresa del Joan, va anar tot molt bé! :) fins al saber d'una notícia que ara no esmentaré aki, el qual m'ha fet menjar-me molt el tarro, i pensar en, potser, massa coses... i em va deixar ratllat tota la nit.. total, que vaig anar a dormir a les 5 i a les 7 i mitja m'he hagut d'aixecar per nar a currar amb mo'n germà...
He anat al C/Tallers a comprar una cosa per la guitarra el que no m'ha servit d'una puta merda, i després he anat al concert...
Només ha vingut 1 persona amb so'ns pares a veure'ns... ni la gent que més t'estimes, ni la ke menys... uns al fòrum, altres a una festa, altes.... etc. Ningú ha vingut a veure'ns tret d'uns nens d'akell esplai, els pares, i quatre gats que esperaven que acabéssim perquè toquéssin els altres.I res, hem tocat el Joan i jo davant d'una colla de nens molt monus xD Es pot dir que no ens hem lluit, no ens ho haviem preparat quasi res, i a la 2a cançó ja ens hem començat a liar xD però vaja, tot és de principiants, no?
El q passa, esque molesta que algú et diu quelcom i que després no ho faci x certes raons, quan, i potser, li tenies preparada una sorpresa, o ves a saber? Doncs el pròxim cop et guardes les sorpresetes, perquè a vegades et canses de fer-les.
No sempre les coses surten com un vol, ke has de fer? al final et cremes..
I de que tinc ganes ara mateix?
De que arribi l'1 de Juliol.
Uri.
Saturday, May 01, 2004
Quan l'has cagat, la teva vida es converteix en un quadre d'aquarel·la
si si, ho he d'apuntar o m'oblidaré:
Quan un veu que l'ha cagat al fer algo, sempre intenta fer més coses per arreglar-ho i l'acaba cagant encara més.. i això és com l'aquarel·la:
QUan fiques una capa no pots ficar-hi res a sobre pq si hi fiques més pintura la cagues.. has d'esperar a que s'assequi i després tornar a començar amb un altre color.
És la màgia de l'aquarel·la xD
Al ser tant liquida si hi fiques massa cosa el paper s'estova..
AIx... després hi pensaré i faré parrafades.. apa xD
Siau
Algú va fer el món amb el cul, i jo ploro
No sé per on començar... podria estar més content que ningú però ahir, quan semblava un dia perfecte, algú va fer un error, alguna cosa va passar... com podem creure en déu? Qui hi pot creure? ilusos...
Ahir vaig tenir tota classe de moments, d'horrorosos, fatals, de dolents, de normals, de bons, de boníssims, i d'inolvidables...
Nosé, no em veig en cor d'explicar cap de les coses que va passar per aqui, però simplement que avui estic plorant d'alegria i de tristor a la vegada.. espero que la tristor se'n vagi aviat, i que l'alegria que em corre per dins duri, duri i no s'apagui.
Uri.
