<-PoDeM aPrEnDrE tAnT dE tOtHom->
Sunday, April 25, 2004
Felicitat, teories de coses ke he llegit, coses meves... xD poden ser veritat?
Si senyors, ja és hora de tenir-ne una mica més, no?
He estat llegint molt, reflexionant... és tant complicat per tots ser feliços amb nosaltres... Hi ha situacions a la vida que a una persona fan reflexionar sobre la necessitat d'efecuar un canvi fonamental en la seva vida. A vegades un comentari o suggerència d'un amic, una noticia, una peli, una enfermetat, un llibre... fa despertar el profund desig d'iniciar un camí diferent per trobar la màxima felicitat.
Cada dia podem estar millor, per estar-ho hem de canviar molts hàbits o costums que avui ens oprimeixen. Hem d'aprendre a viure la vida d'una manera diferent a com ho hem fet fins avui.
No importa el que creiem que ens treu la felicitat, a primera vista pensem que és tal problema, però NO són les causes xteres les que fan que ens sentim feliços, el mal no està en el que ens envolta en aquest moment. El que en realitat ens impideix poder viure més feliços és la nostra resposta mental a tots els aconteixements que pensem que van en contra nostra.
Avui actuem, pensem i reaccionem segons les circumstàncies en les que ens hem trobat durant tota la vida, les que ens condicionen a ser com som. El nostre caràcter està format a conseqüència de totes les experiències que has viscut desde que vas néixer, les represions, ja que pocs cops ens han dit el que fem bé ja que es dona per suposat que està bé.
Encara que ens sembli que els demés són la causa de tot lo dolent que ens passa a la vida, no hem de culpar-los, perquè segur que la nostra infelicitat la provoquem nosaltres, ja que tots som responsables i causants de les nostres experiències positives o negatives.
Tots podem canviar la nostra vida. Si avui estem com estem és pel que va ser el nostre passat, sols canviant el present el futur serà millor.
Per ser feliços no hem de dependre de les circumstàncies que ens envolten, diem que quan aconseguim allò serem més feliços, quan tinguem diners, na parella, quan ningú ens estorbi el camí, és a dir, quan ho tinguem tot serem feliços, i mai ho tenim tot, pel que sempre ens falta algo, i la felicitat esperada no arriba mai. No la hem de buscar fora de nosaltres!!
Tu ets avui tot el que vas veure ahir, i tingues per segur que seràs demà pel que visquis avui. Viure en el passat és viure mort. Hem de disfrutar del present, i en els moments on poguem disfrutar de la vida, no podem deixar que el record d'alguna pena arrivi a la nostra ment.
Disfrutem d'un paissatge! d'una amistat, d'un amor, de nosaltres mateixos! He d'aprendre a deixar la ment separada de qualsevol aconteixement que sigui negatiu, el que ens impideix viure al màxim el present.
No hem de tenir por del Futur, quan per alguna raó sapiguem que en alguna data succeirà quelcom dolent no et preocupis abants d'hora donant-li voltes al tarro, el dia arribarà, ens preocupem o no. El problema és per aquella data, pel que no ens hem d'angustiar fins el dia que ens haguem d'enfrentar amb la situació.
Els amics - Moltes persones tenen tanta dependència a persoens o a coses de la vida, que quan aquestes fallen, els produeix un sensefí de problemes que es podrien evitar... No ens hem de convertir en esclaus de les nostres possessions, per petites que aquestes siguin.
Hem de preocupar no dependre de res ni de ningú, existeixen dins nostre tresors inmensos que res ni ningú pot treure, poc a poc ens els anirem descobrint.
Que no ens importi ni ens preocupem si per alguna cosa en la vida perdem algo que es nostre, no ens ha de causar malestar, ja que l'últim dia de la vida ho perdrem absolutament tot.
Els dubtes ens causen malestar... fes que estiguin el menys possible dins nostre! solucionem-los el més aviat possible, és preferible una mala solució que viure constantment amb un dubte. No hem de ser pessimistes ja que ens sentirem molt millor amb un somriure! Si teniu pensaments pessimistes no ens entretinguem a lluitar amb ells, simplement sibstituïm-los per altres optimistes.
Quan tenim quelcom a dir ens reprimim! doncs no! parla!, si has de dir algo que no és de la teva conformitat a algú, no t'ho guardis, després de guardar-ho dins teu un temps tindràs la necessitat d'exposar-lo i al haver acumulat la tensió del silenci, no ho direm tal i com voldriem, amb les paraules adecuades.
La Tolerància? hem de començar per admetre que ningú és perfecte, que tots estem plens d'imperfeccions. No esperem que les perones ens responguin segons els nostres criteris, hem d'admetre que cada un té la seva manera de ser i el seu prisme de veure les coses.
Algo que també va en contra de la nostra felicitat inetrior és el sacrifici pels demés, però no s'ha de treure de context akestes paraules... Es un error creure que aquest sacrifici ens donarà la felicitat. Pot semblar-ho superficialment, però en el nostre interior hi haurà una contradicció, i en el fons no estarem bé. De veritat, el servei als demés és preciós, meravellós! però mai amb sacrifici! podem donar mil coses, sempre i quan no suporti un sacrifici propi.(destructiu, ja s'entén...)
La tristesa? no es pot apoderar de nosaltres. no podem lluitar contra ella, però si la substituïm per pensaments positius poc a poc anirà desapareixent, donem-li temps.
Hem d'aprendre també a dir NO! hem de tenir en compte que quan ens demanin qualsevol favor o sacrifici hem de ser valents a la primera i si veiem que no ens ve de gust o no podem realitzar aquesta acció hem de dir NO. No diem que ja contestarem, que ja ho pensarem... en aquest moment no sabem que dir, però més endavant veuràs, que mentres no donis la resposta et sentiràs fatal. Tindrem por de trobar a la persona... l'altre tindrà l'esperança del SÍ, i és possible que després d'un dies quan haguem de donar la resposta, sigui massa tard per negar-nos i haguem de dir Si amb moltes conseqüències negatives per nosaltres mateixos.
Els Secrets!? Hem de preocurar guardar-los i no socumbre la tentació d'explicar-los encara que diguem que no ho expliquin. Ja que irremediablement passarà que ens sentirem lligats a aquesta persona i que ens sentirem malament per la debilitat d'haver-ho explicat. Callant també fem forta la nostra voluntat.
Si fem quelcom per alguna persona no esperem una gratitud, hem d'estar predisposats a trobar-nos en molts moments amb una indiferència respecte a les nostres accions positives. Entreguem-nos a servir al prògim si veritablement ens reconforta i ens sentím bé al realitzar aquesta acció, aquest serà el nostre premi.
No hem de deixar que el pensament de la SOLEDAT s'apoderi de nosaltres. La soledat desapareix quan un comença a pensar molt menys en sí mateix i molt més en els altres. Es llavors quan els amics de veritat apareixen per totes parts.
Si les persones s'allunyen de tu, si els amics no duren, mirem bé quin és el problema en el nostre comportament en relació a ells, és culpa nostre. Busquem per on fallem i modifiquem aquest comportament.
Hem de preocurar no onfendre'ns per res. No donem a la persona que ens ofen el plaer de veure que ha aconseguit el seu objectiu de ferir-nos perquè ho passem malament. Si algú ens ofen normalment és perquè nota que li fem cas.
Pobresa-Riquesa: tenim un sostre, una roba, un menjar? doncs si és així, no ens queixem, ja tenint lo suficient per ser feliços! Preocurem no pertànyer a la societat de consum en la que s creu que qui més té més feliç és. Un gran error. A la majoria de les persones que son envejades per les seves riqueses, els hi és molt més difícil trobar aquesta felicitat. La riquesa porta més tristesa que alegries, a vegades...
Amb quina freqüència ens critiquem i critiquem als altres? ens han solucionat alguna cosa? o ens han fet sentir-nos pitjor? si és així, deixem de criticar-nos a nosaltres i als demés. Ens fem mal i ho fem als que critiquem, hem de preocurar acceptar als demés en lo positiu i en el negatiu.
Si et critiquen, no et molestis o que no et senti malament, accepta-les i analitza-les, doncs és possible que tinguin part de raó. En el fons les hem d'agrïr perquè poca gent diu el que realment pensa, i ens ha d'ajudar a millorar-nos.
Acceptació als demés? no hem de canviar a la força a les persones perquè s'adaptin a la nostra forma de veure les coses.
I tantes altres coses que he llegit, que he volgut escriure aquí.. ja aniré fent, però si algú s'ha llegit tot això, i algun concell hi està d'acord o no... per això estan, per respectar-los, compartir-los, reflexionar-hi...
Sempre, amb un somriure! :P
Siguem feliços siusplau!
Uri.
Diumenge (25) de reflexió! xD
Cagon la òstia.. xD Abants he escrit un Blog inmens i se m'ha borrat tot... :(
Weno, tornarem a deixar anar els pensaments xDD
Jornada de reflexió la d'avui! estic aqui, un diumenge assolellat i tinc una mica de feina a fer, estudiar l'examen de dimecres d'Història de l'art, q el porto algo peixet peixet, (clar, soc peixus... pfff) i hauria de.. (espera espera, esque després de dir una xorrada així, costa seguir com si no hagués passat res, ho intentaré...) xD Doncs això, ke a part de l'examen també tinc treballs i tal... ara m'hi ficaré, em fa un pal!! Lo bo eske no em veig agobiat ni trist, no se perquè xD Suposo perquè un aprèn a portar les coses, i per molts pensaments que tinguis, per moltes ganes que tinguis d'agafar el telèfon i trucar, enviar un sms, un mail.. a vegades és millor esperar, deixar que el temps passi, que faci ell la feina per nosaltres, no cal buscar res perquè si ha de venir, vindrà pel riu que li toca, no hem de transvessar-lo... :)
Quin cap de setmana, tu! dissabte currant amb mo'n germà anda q no em vaig partir el cul, i a sobre em vaig emportar una pasta, a veure si em diu d'anar més amb ell, ke va ser brutal!! a la tarda... cagon la Ari! haviem d'anar a mirar l'exposició al FAD de joies i tal, i després a la de Dalí, arribem al FAD (Després de ke ella arribés 3 quarts d'hora tard! xD) i estava tancat.. ens vam trobar uns amics, vam star fent el burro, i se'ns van fer les tantes... a les 7 feien un concert del seu profe de guitarra a l'FNAC de Diagonal mar.. vam fer tota la patejada amb la L4, gran línia.. neta, pulida. fins al Maresme Fòrum, al travessar quasi ens atropella el tranvia del TRAM de la zona, i amb lo a poc a poc q anava... arribem a l'FNAC i veiem que no, que no és en aquell FNAC, sino en el de l'Illa Diagonal... em vaig cagar en tot!!
Vam aprofitar per xafardejar el Fòrum, i vam tirar cap a sopar algo i al teatre, pq a les 22:00 començava la obra "AY CARMELA!", representada per tant sols 2 actors: el Bernat Castelvell (Paulino) el qual em va donar l'oportunitat de començar a fer teatre, va fer de Lluquet abants q jo, m'ha dirigit varios cops, és per mi un mestre... i la Gisela Juanet (Carmela), no la coneixia pq és de la companyia "Temps de Teatre" on pertany el bernat, però ho va fer tant bé! va ser molt maca la obra!!! si voleu saber de q va aneu avui a les 5 a veure-la i apa xD :P
Després quina nit!!!! a les 0:00 vam kedar per gràcia amb el Joan, el Cesc q va marxar aviat, l'Antonio, i després la Laura (Faltava el Raúl per completar els de la ruta,eh???) i quina ilusió.. vam anar al GINER! feia tant temps que no hi anava.. ens vam desfasar caaaaaaxooooooooo i em vaig riure tant.. ho necessitava de debò, sempre tens els amics importants quan necessites somriure i no ets capaç de fer-ho per tu sol...
Ahir a la tarda estava bastant trist per coses q crec que havia fet malament, per les ke tinc por de pedre a persones ke m'estimo, espero que no sigui aixi.... pq tota cosa que he fet no ha estat més lluny que desde la meva bona voluntat i amb màximes ganes de fer-ho tot el millor possible per tothom.. a vegades no ho encertes, a vegades sí... aquí està la gràcia de la vida, en que no sempre ho fas be tot... sino seria molt avorrit, no?
Per sort, vaig poder aconseguir un bon somriure, espero que tu també :)
Uri. (Barri)
Friday, April 23, 2004
Dia de Sant Jordi! :P (k)!!
Quin dia de sant Jordi!
Com tot... ha començat fent un dia preciós el que ha marxat juntament amb els núvols que ens han tapat i espatllat la festa :)
En sí ha estat un dia bo, un bon principi de dia, classes sense fotre brot, després... [...] després he marxat a la biblio on féien poemes i tal, i he sudat... he kedat a Les Rambles amb la Eli & company (la penya del Boix) i m'ho he passat mb :) hem dinat i tal fins a mitja tarda ke he tirat cap a Horta quan ja plovia, he fet un cafetó com deu mana, i després de dir-li a ma mare que no em donava temps a despedir-la perquè marxava a fora el cap de setmana (com els ultims 7 o 8 xD) he pujat per veure-la i donar-li una rosa xD hjiji, una mentida piadosa, no? :) ella m'ha regalat el nou llibre del Buenafuente!!! Aix, quina ilusió m'ha fet...
He estat parlant pel msn una micona, d'alguna manera estressada pq estava fent moltes coses, ma mare xerrant-me, i no sé ni ke he dit xD he tirat cap a assaig, i vaja.. tot normal :)
Però... ke sento ara? ara podria marxar cap al concert d'Ska de la Sagrada Familia, podria trucar a penya que ves a saber per on son... però prefereixo anar a dormir ja perquè dintre de 7 hores i mitja em passarà a buscar mo'n germà per ajudar-lo en un curro, i de pas emportar-me alguns calerons...
Sento que em trobo en un bassal on m'he mullat, i hi ha gent fora d'ell, mirant com m'ofego.. sento que estic lluitant per coses que no sé ni jo si porten enlloc, no sé si es reb el que vull donar, si es pilla el missatge... val la pena lluitar per algo? o com diu algú les coses passen si han de passar, i no cal lluitar? no crec que ni una cosa ni l'altre sigui veritat, no als extrems, no?
Tinc por de donar massa a la gent, i que espantant-se surti corrent de mi... a vegades faig més del que faria perquè crec ke és necessari,a vegades faig menys del que voldria perquè crec que em passo, a vegades faig el que realment sento i no sé si em passo o em quedo curt...
Complicat, no? Últimament coneixo gent nova, retrobo amics... avui mateix he tingut una converça molt maca amb algú qui no veia desde fa temps, i que hem xerrat com les nostres velles converses que trobava tant a faltar... l'he aconcellat sobre uns temes pels que estava preocupat o indecís, espero que li hagi anat bé :)
També avui al foment una persona m'ha agraït una xerrada que vam tenir a l'estiu a dalt d'un monestir... no calia que m'ho agraïs pas, però ha estat important per mi, ja que m'ha confessat que la vaig ajudar moltíssim a prendre una certa desició... són coses que no calen, però quan et donen les gràcies per quelcom, o et diuen que t'estimen... si si, ke no calen! però va molt bé per pujar l'autoestima, siguem realistes...
després de dinar també he tingut una sensació semblant.... estavem en la cua de l'FNAC després de comprar i, sense esperar-ho, algú m'ha preguntat: "T'ho has passat bé?"... us semblarà una xorrada, però una cosa així per mi m'és molt important, no em cal, però em fa sentir molt bé, són petits detalls que algú no els hi donaria importància, però jo avui no vull un llibre, ni una rosa, perquè vull més?
No se si se m'enten, però ara mateix tinc ganes d'anar a dormir, ficar-me a pensar amb com va el dia, com ha anat, amb la gent que tinc al meu voltant, amb el que he de fer, i el que no...
En fi, sempre amb un Somriure:), (s'intenta, almenys...)
Bona nit.
Uri.
0:42 del futur dia 24 d'abril del 2004.
PD: Feliç dia de Sant Jordi!
Sunday, April 18, 2004
QUE COLLONS!!!
Toca animar-se i deixar de fer el pena!! perquè collons ens hem d'estar amargant per xorrades que el nostre propi cap crea!!??
ÀNIMS!!!
Hem de lluitar pel que creiem, hem de ser positius en la vida i ficar-nos els ulls de la veritat sense amargar-nos!!
Viure el persent que tant sols en tenim un!! i si el deixem passar que? que ens espera???
Siusplau.. comencem a somriure, que ja toca!!
URI! xD
13 línies per viure de García Marquez...
Val la pena llegir-ho amb atenció i reflexionar...
GABRIEL GARCÍA MARQUEZ "13 LÍNEAS PARA VIVIR"
1. Te quiero no por quien eres, sino.......por quien soy cuando estoy contigo.
2 Ninguna persona merece tus lágrimas, y quien se las merezca no te hará llorar.
3. Solo porque alguien no te ame como tú quieres, no significa que no te ame con todo su ser.
4. Un verdadero amigo es quien te toma de la mano y te toca el corazón.
5. La peor forma de extrañar a alguien es estar sentado a su lado y saber que nunca lo podrás tener.
6. Nunca dejes de sonreír, ni siquiera cuando estés triste, porque nunca sabes quien se puede enamorar de tu sonrisa.
7. Puedes ser solamente una persona para el mundo, pero para una persona tú eres el mundo.
8. No pases el tiempo con alguien que no esté dispuesto a pasarlo contigo.
9. Quizá Dios quiera que conozcas mucha gente equivocada antes de que conozcas a la persona adecuada, para que cuando al fin la conozcas sepas estar agradecido.
10. No llores porque ya se terminó, sonríe porque sucedió.
11. Siempre habrá gente que te lastime, así que lo que tienes que hacer es seguir confiando y solo ser más cuidadoso en quien confías dos veces.
12. Conviértete en una mejor persona y asegúrate de saber quien eres antes de conocer a alguien más y esperar que esa persona sepa quien eres.
13. No te esfuerces tanto, las mejores cosas suceden cuando menos te las esperas.
----------------
Aix.. el que fa pensar eh...
Gràcies MArieeeeeeee** ! xD
I recordem:
"TODO LO QUE SUCEDE, SUCEDE POR UNA RAZÓN"
..
Barri.
Un altre diumenge, pres dels meus pensaments que determinen l'acció de la pluralitat...
Com dir el que sento? és tant extraordinàriament complex... he tornat a començar varios cops, i fa res que ho he trobat de nou... i que sento ara? com estic? que hi ha davant meu?
Veig mars de dubtes, nous dubtes que desapareixen, altres que s'apunten a la carrera, tinc l'oportunitat de tatxar somnis i coses que he de fer últimament, però alhora n'estic apuntant tants de nous...
Parlo amb gent, me'n trobo de nova, descobreixo nous cors i nous sentiments, gràcies a la meva desgràcia puc tenir ara la sort d'aplicar-la en present per ajudar a altres i a ajudar-me a mi mateix, de tot se'n diu experiència, no?
Sento que tinc algú allà, algu altre per allà també, però em sento aqui, potser sol? tothom ens sentim sols? Potser va a èpoques... m'intento fer el fort, però quan estic sol torno a la realitat i penso que el moment s'ha acabat, akell moment present ha passat a ser passat, i que ens queda en el present?
I en el futur que ens prepararà?
Perquè pensar-hi, òstia!
No cal pas... vivim el present..
amb un somriure :)
Uri.
Saturday, April 17, 2004
"No tots els bombons de la caixa nestlé tenen el mateix gust, no ens podem conformar en tant sols probar-ne un, hem de saber quin gust tenen els altres"
Aix.. ho havia d'apuntar, sino me n'obldio xD
Apa.. XD
Monday, April 12, 2004
Los Secretos - A tu lado
He muerto y he resucitado
con mis cenizas un árbol he plantado
su fruto ha dado
y desde hoy
algo ha empezado
He roto todos mis poemas
los de tristezas y de penas
me lo he pensado,
y hoy sin dudar
vuelvo a tu lado
Ayudame y te habré ayudado
que hoy he soñado
en otra vida
en otro mundo
pero a tu lado
Ya no persigo sueños rotos
los he cosido con el hilo de tus ojos
y te he cantado al son de acordes
aun no inventados
Ayudame y te habré ayudado
que hoy he soñado
en otra vida
en otro mundo
pero a tu lado
-----
Quina manera d'expressar-me... una bona cançó, mai falla :)
Uri.
AIIII Pagesos, pageses, ciutadants, habitants, companys, amics, amors, enemics, vilatants, hortencs, no hortencs, d'aqui, d'allà... a tothom!!! HOLA! xD
Quina setmana santa, per déu... QUINA SETMANA SANTA!!!!!
Va començar amb un divendres ke no recordo que vaig fer, weno.. de divendres a diumenge passats (del 2 al 4) preparant la ruta, kedant amb la penya..
i mare de déu quina ruta!!
Vam marxar dilluns a les 8 del matí amb tren cap a St Quirze de Bessora el Joan, la Laura, el Raúl i jo. A les 9 i pico erem a St Quirze esmorzant amb la Mireia de Vic que ens va venir a buscar per esmorzar amb nosaltres! com t'ho vas currar! WAPA!!
Vora les 11:30 ja haviem repostat el gas i els últims detalls que ens faltavem i vam començar a caminar seguint el GR! Vam començar a fer una pujada que deu ni dó... i a mig camí ens vam fotre a dinar... quina risa! xD a una horeta del Monastir de Bellmunt vam acampar a un prat verd rotllo HEIDI xDD Preciós! amb una casa abandonada i destrossada per la que vam fer el burro... i vam star allà fins a l'endemà fent el burro, fumant, bebent, jugant al jo mai mai, rient molt, xerrant amb un buda i un cargol que vam veure en forma de roca... i tantes coses xDD
A l'endemà vam anar al peu de la Muntanya del Monastir de Bellmunt on el Raúl ens va esperar mentre jo, la laura i el Joan pujàvem cap a dalt uns 200 metres sense motxilles a omplir les cantimplores d'aigua i observar aquella vista que mai oblidaré...
Al baixar vam comprobar com el Raúl havia descobert un gnomo en un arbre, el qual no vam veure fins que haviem fumat bastant xD Va ser educatiu... xD vam caminar fins a l'encreuament amb la carretera que unia Vidrà amb Sta Maria de Bessora (això el dimarts a matí) i en aquell encreuament vam dinar, vam perseguir una vaca, la pobre... li deuria sortir cacolat... del susto que li vam fotre... llavors vam caminar uns 5 minuts quan una furgo ens va parar mentre fèiem autostop i ens va portar fins a Snta Maria de Bessora! apa, 7 KM per la cara.. xD i la òstia de d'hora ja vam arribar al poble xD
Allà l'alcalde el qual anava amb un tractor ens va deixar un poliesportiu algo abandonat però genial! ens va enxufar la llum d'allà, la seva dona ens va deixar una pilota de futbol del seu fill per jugar en un camp de gespa impressionant de futbol que teniem per nosaltres sols.. xD i la pobre dona ens va obrir la ùnica botiga del poble (la seva) a deshora per donar-nos un parell de carrets de fotos..
Quina gent més maca!! això a ciutat no passa!!! vam estar per allà fent el bago, fent fotos, cantant, tocant la guitarra, fumant, rient molt, jugant a futbol, xerrant amb la penya del poble, ajudar-los a collir unes hortanices.. xD
Vam dormir allà un parell de nits pq s'estava de lujo! vam adecuar el lloc al nostre gust tapant les finestres amb unes tel·les per no passar fred i tot!! a la segona nit que passàvem allà, i la última, els hi vam proposar tocar en el Bar algunes cançons el Joan i jo! i aixi ho vam fer!!
Els Punts Suspensius es van estrenar davant un públic espectant!! eren uns 7 o 8 però vaja! va ser un concert genial!! vam tocar algunes cançons nostres més algunes que la gent coneixés per unir-los més a la festa! va ser tant especial... al final vam començar a improvitzar cançons per seguir cantant, entre elles l'Estaca en versió Rumba... xDD
El paio del Bar ens va invitar als cafès i a les birres! tots s'ho van currar tant... aiixx ke xulo!
Al matí del dijous vam començar a caminar cap a st quirze de bessora d'on haviem partit, i quan portàvem uns 2 Km dels 7 que hi havia ens va parar un cotxe fent AUtostop tb xDDD KINA XORRA!! el paio tenia un cotxe petit pel que ens va portar al Raul i a mi amb les motxilles de tots i el Joan i la Laura a pota...
Pel que al cap de 5 minuts veiem que torna el tio del cotxe amb el Joan i la Laura! S'ho va currar tant com per donar mitja volta i anar-los a buscar sota la pluja... s'ho va currar tant el paio!!!!!!!
Vam dinar a St quirze de bessora, on haviem esmorzat el primer dia, i després d'una tarda d'apalanque vam decidir tirar cap a Vic a improvitzar una mica...
QUINA NIT!!
Vam arribar vora les 10 i no trobàvem on dormir fins les 11 i pico que vam trobar un hotel de mala mort on vam poder passar la nit els 4 en una habitació triple.. oohh.. un llitet! feia dies ke no en vèiem cap, eh? al matí següent vam esmorzar a la plaça de vic.. vam tocar la guitarra i vam guanyar uns calerons fins que se'm va trencar la guitarra en 2 xDD i vaig decidir jubilar-la, que ja li toca!
Vam tornar cap a BCN després de dinar, la tarda vaig kedar per Horta amb les pintes que portava amb gent que m'estimo caxo!! i la nit vam anar a liar-la per gràcia amb els de la Ruta i la Eli !! xDD ANDA Q! Quina nit!! al bar aquell la vam liar caxo.. amb els cubalitros i els petes!
Baixant per el Passeig de St Joan el Raúl cantant la "LOLA" del Chojin.. uaaaa em vaig partir tant!!! La resta de la nit ahi queda. ;) :) xD :P
Va ser una nit molt especial en tots els sentits, la vaig disfrutar moltíssim!! :)
Dissabte... ke vaig fer dissabte? XD Doncs per aki vaig kedar, per horta, vaig estar per casa.. a la nit per Horta tb fins ke vaig arribar a casa a sobar.. i el diumenge van venir a sobar gent a casa i m'ho vaig passar tant bé!!
A més un sopar la òstia de bo! no pq el fés jo... xD pero joder, estava bé xD un troç de peli, i una converça tant llarga com intensa i preciosa que no penso oblidar...
Tantes coses podria dir, tantes coses puc i vull dir, que a vegadfes no surten les paraules que toquen per dir exactament el que sents...
Només puc dir que tots seguim un camí, anem agafant diferents sortides d'aquesta autopista, unes ens separen dels cotxes amb els que portem temps anant, però ens porta a altres autopistes, camins, carreteres... hem d'anar més enllà i conèixer tot allò, que la vida és molt curta com per no disfrutar-la al 200% !!
Després d'aquesta breu però MOOOLT breu explicació del que ha estat la Setmana Santa... perquè carai, si l'expliqués tota necessitaria hores!! sense detalls i tot... xD
conclusió:Hem de ser feliços gent, hem d'aixecar-nos amb ganes de menjar-nos el dia, de cridar, cantar, saltar, ballar, i sobretot...
Amb un somriure... sempre.
i també, hem de plorar, plorar molt per treure aquesta merda que portem dins que tant sols vol i pot sortir en forma de llàgrimes perquè no hi ha paraules que puguin satisfer el desig de poder expressar-nos...
Sempre, amb un somriure :)
Uri.
Sunday, April 04, 2004
Quin sol!! Quin dia més preciós i més maco que fa! miro per la finestra i veig tanta llum... tanta claror...
i jo aqui tancat xD si si... ja pot fer un dia ben maco, però avui és diumenge, i això traduït en un cert vocabulari vol dir "Mandra" xDD M'he aixecat a les tantes, encara he d'endressar i netejar mitja casa, m'he de dutxar, he de treure la gossa a que cagui i pixi, he de fer el dinar, he de dinar, i començar a preparar-me la motxilla per la ruta de demà a dijous... i encara estic sense fotre brot!! xDD
Serà hora que comenci no? i mireu-me, aki enxufat escrivint això... anda q!!!
Com esteu? Ara uns amics estan d'alberg, altres de campaments, altres d'excurció per Menorca, altres per aqui Barna, uns a casa, els altres per el Fòrum, altres fent algunes activitats, cadascu fa la seva vida tu, i jo aki amunt amb les cabres sense fotre brooottt!! Jo també soc un cas perdut? XD Ja ens entenem...
Ja estic bé aqui dalt, eh? no em queixo pas! Si, un diumenge i stic aki penjat com un fuet, però sé ke demà marxaré amb gent que m'estimo 4 dies perduts per Osona, i en tinc unes ganes!! aix.. també hi ha altra gent que m'agradaria que també hagués vingut, però el que no pot ser no pot ser! :P
Como se siente uno? Doncs... no se q em passa però no em puc estar a casa.. necessito sortir, estar amb gent, xerrar, no m'agrada parlar amb la gossa... xD Tinc pors, i tantes pors... com he escrit en tants missatges, a la soledat, al no ser estimat, al caure'm al meu propi pou per l'egoïsme que sento ke tinc, o els meus defectes... sento que hi ha gent ke si ke m'estimo i ke m'estima, però són tant puntuals... ja m'està bé veure'ls de tant en tant, com ahir a la ciutadella, en vaig veure molta gent dakesta ke m'estimo :) Però els trobo tant a faltar quan no els tinc, i quan hi soc em sento tant bé.. tot i que no pari de donar la tabarra amb la guitarreta xD
M'encanta tocar-la, però a vegades tocar-la treu converça... ahir no se quantes hores em vaig passar tocant-la.. quan també podria haver dedicat una estona a xerrar amb la gent.. i nah, jo a la meva olla.. ja dic jo, no puc anar amb la guitarra enlloc perquè no ho puc resistir, és com el tabac per un fumador, com els 10's d'un empollón, com el sortir a donar un vol per un gos, com el respirar d'una persona.. si la tinc davant no puc evitar tocar-la... però això no vol dir que no m'importi la gent que tinc al voltant, sino que també... per mi és la millor manera d'expressar-se, una bona cançó, no?
Ara em torno a mirar el quadre que tinc aqui davant penjat, el que em van regalar a l'aniversari dels 19 anys, aix, quasi tots els que hi surten els vaig veure ahir a la Ciutadella, i vam estar apalancats sota un sol tant maco! Hi éreu quasi tots!! Com us trobava a faltar... amb molts m'hauria agrada més parlar, preguntar-vos més coses: Com us va tot? els estudis? els amics? la familia? les novietes/els novietes? la salut? ei! kedem per prendre quelcom? XD tantes coses...
Weno, vaig a ficar-me les piles i a realitzar tot el que anoto a sobre d'aquestes línies, que encara tinc feina a fer!!!
Un petonàs per a tothom!
jo també et trobo a faltar..
uri.
Saturday, April 03, 2004
No cada dia se't presenten dubtes tant grans com el d'avui... dubtes sobre si fer o no fer si avançar o quedar-me on soc, per por a si avanço caure'm al precipici, tot i que també podria veure el camí més clar..
Trobo a faltar a gent, en canvi de cop avui he recuperat a tanta que trobava a faltar... hem estat amb el joan tocant la guitarra i preparant cançons i la ruta de la setmana que bé per osona, que espero que sigui tant genial com m'imagino :P A la tarda amb els amics per la ciutadella tocant la guitarra.. ha estat un Remember com feia temps que no tenia.. ha estat genial!
Però igualment hi ha tanta gent ke m'hauria agradat que estigués allà a la gespa amb nosaltres cantant, escoltant, o simplement mirant i amb la seva presència fer-me sentir millor encara...
Fins ben aviat!
:P
Uri.
