<-PoDeM aPrEnDrE tAnT dE tOtHom->
Tuesday, September 07, 2004
FINAL DEL POST!
He decidit acabar amb aquest blog i començar-ne un de nou, ja que la meva vida ha canviat, pel que requereix començar-ho tot de nou!
El nou el començaré a aquesta direcció: http://horitzo.blogspot.com/
L'Horitzó va en honor als cops que he vist l'horitzó amb una companyia realment excel·lent aquests últims mesos... el que recordo tant i tant trobo a faltar....
Fins aviat.
No parem de somriure!!
Uri.
Tuesday, June 15, 2004
Plovent.. millor que mai :)
Quin dia!! plou que flipes! i s'està de conya xD
Ara al matí havia d'anar a veure la pobreta Ari de l'institut; es veu que una moto tenia gana, la va confondre amb un big-mag i se la va jalar, sense pagar el cabrón.. total que la noia amb una costella feta pols i plena de ferides està a casa seva fent companyia a la seva avia, o la seva avia a ella, perquè deu estar com un cromo xD (Ari, t'estimo burra:P) i això, ke l'anava a anar a veure però carai, heu vist com plou? i tinc el paraigües trencat... ho deixaré per un altre dia... espero ke no et faci res, ari xD a més a les 14:30 he d'estar a la Biblio de Mundet perquè surtirà la Nunu & Company de fer la Sele, i a veure com els hi ha anat!!
Vaja, fa temps ke no plou i ho fa el mateix dia de la sele!! jjijijiji! és una premonició? mmhhhhhh.... weno tu, ara mateix la penya està en les universitats de tot Catalunya (i Espanya) fent la Selectivitat... a mi em tocarà l'any que bé, i per ara miro com els altres mateixen el que patiré jo.. tart o d'hora tot s'acaba... però tornaré a començar! xD Apa, que em pilla la vena artística...
Apa, vaig a jalar algo i a pensar sobre si els cucs de seda tenen una vida feliç o n'hi ha que tenen depresions, no hi ha psicòlegs de cucs de seda no? pobres cucs... infeliços...
Uri.
PD: Ah... no perdem el somriure :)
Monday, June 14, 2004
Será guarra la Antonia...... xD
La Antonia és la propietària del vadulaque que hi ha a 5 minuts de casa meva (ja que si vaig a algun altre he de fer una patejada......), total que he anat a comprar espuma (o gel) d'afeitar i colacao, pq s'han acabat xD Total.. que miro el Colacao i veig un gran número 4... 4 putos euros un puto colacao??? dic, weno.. pillo l'espuma i ja ta.. vaig a veure-la i veig un 4 així de gran |-------------| i em cago en tot.. una puta crema d'afeitar 4 euros!???!?!?!? Però que collons passa?? Volen que em deixi 8 euros amb una espuma i un puto colacao???!!!
Bah! he sortit tant panxo sense comprar-me res amb una cara a gos, a més també tenia la gossa lligada a la porta, he anat a passejar-la, i que pot fer més ràbia, que treure la gossa a pixar i a cagar, i que ni pixi ni cagui!!?? Allà jo esperant amb la cara a gos que em continuava de l'experiència de l'Antonia, la gossa mirant-me dient: nen, ke no tinc ganes de cagar... i apa, jo empentant-la cap a les herbes desitjant que cagués o pixés! una goteta ni que sigui! i que va... que no hi ha hagut manera... jo amb més cara a gos que mai, i la gossa hem tornat a casa a escriure aquesta xorrada de Blog que serveix, simesno, per tocar els collons al personal. xD
APa, fins aviat :)
Mantinguem el somriure...
Uri :P
Sunday, June 13, 2004
Quant de temps... no?
Feia tant de temps que no escrivia aqui... i va, avui m'he decidit!!
Són les 23:23 del diumenge dia 13 de Juny, i han passat tantíssimes coses desde que vaig escriure per últim cop...
Normalment escrivia aqui quan em faltava algo, quan estava trist, etc... i ara com estic? Estic molt bé en un present, però malament en un passat.
Com s'entén? En l'actualitat les coses no em poden anar millor... tinc una parella amb la que em sento plenament realitzat, molt agust, i estimat com jo l'estimo a ella, al teatre tot va molt bé, els estudis no poden haver anat millor aquest any, els amics, weno.. mai he tingut una colla fixe, que es pugui dir.. però tinc gent que per separat posa un gra de sorra a la meva vida, i la fa més feliç.
Que em preocupa? que em posa trist? els records de males experiències passades que veig, clarament, que encara les tinc davant dels ulls, que permanentment em van clavant cops a l'esquena, i se'm van portant en present, fent que per culpa d'aquests no pugui disfrutar com déu mana del present.
És un problema, sí, necessito ajuda extra? suposo que si.. algun dia ho he de saber païr això, i deixar de pensar que jo puc cometre errors que ha comès algú pròxim a mi..
Està clar, la meva vida ha estat força difícil comparat amb moltes altres, també en conec de pitjors, d'això en trec la part positiva, la experiència que m'ha ensenyat el que no he de fer, i el que crec que sí que he de fer.. i la part negativa, que son aquests records inborrables que em retornen cada 2 x 3 al subconscient i em fan passar-ho realment malament...
El temps, suposo, que m'ajudarà a treure-ho tot. Sóc una persona que no em puc estar sense fer res, necessito fer coses o em poso a pensar, llavors malament! La sort seria poder pensar, sense fer res més que pensar, i no menjar-me el tarro per coses idiotes, no tenir a por a perdre la gent que tinc al meu voltant i alegrar-me de que realment la tinc, no?
el got mig plè...
s'intenta.
Fins aviat :) i siusplau... un somriure!
Uri.
Sunday, May 09, 2004
Sau - Pertànyer a algun lloc... - No volíem fer-nos grans...
Potser era un dia clar, no un dia qualsevol
Jo no en tenia prou, jo no tenia por
Pujant al primer tren vaig deixar el meu passat
I el vent que trenca el cel quan l'estiu se'n va
Però de cop he sentit la meva sang anar de pressa
Però de cop he vist al mirall algú semblant a mi
Miro les meves mans, encara hi puc creure
Miro al meu davant, encara hi puc confiar
Però demà potser s'acabarà, si no marxo per sempre
I demà serà el meu demà on hi pugui descansar
Tornaré, i sentiré el vent del nord
Tornaré, i aniré amb el cap ben alt
Un dia tornaré, i sentiré allò que és meu
Tornaré, a pertànyer a algun lloc
Ben aviat un dia tornaré.
Sempre m'has vist aqui, no et pots imaginar
Com un home es pot sentir lluny de la seva llar
Però un dia tornaré i aniré amb el cap ben alt
Com el sol que trenca el gel quan l'hivern se'n va
I de cop, vull sentir de prop la terra que és meva
I de cop, vull sentir de cop pertànyer a algun lloc
Puc veure sobre el mar allà on neix el cap vespre
Puc veure més enllà on dorm el dia clar
I demà ja no serà demà si no puc dir per sempre
I demà ja no hi haurà demà que es pugui comparar
Tornaré, i sentiré el vent del nord
Tornaré, i aniré amb el cap ben alt
Un dia tornaré, i sentiré allò que és meu
Tornaré, a pertànyer a algun lloc
Ben aviat un dia tornaré.
Pertànyer a algun lloc - Sau
-------------------------------------------------------------------
Desterrats a un paradís sense esperança
Exiliats de tota possibilitat
de tornar a veure com,
només per un instant,
tancant els ulls
el món brillava
al nostre voltant
i no teníem por, estàvem junts,
no volíem fer-nos grans, érem amics.
Ni un adéu volíem dir-nos sense creure
que mai més ens tornaríem a trobar
ni que el vent d'altres terres
ens podria separar.
I, tancant els ulls,
el món girava,
al nostre voltant
i ja en teníem prou,
ens era igual,
no volíem fer-nos grans,
érem amics,
jo i els meus amics.
Vàrem néixer amb la incertesa dels seixanta
i els he tornat a veure allà on ens vam deixar.
Que n'hen fet d'aquells dies que,
només en un instant,
tancant els ulls
el món girava
al nostr voltant
i ja en teníem prou,
estàvem junts,
no voliem fer-nos grans,
érem amics.
Jo i els meus amics
ens hem fet grans.
No volíem fer-nos grans - Sau
Saturday, May 08, 2004
No hi ha paraules... (...)
Quan no tens paraules per definir la felicitat que et corre per dins entens quan algú diu que no té paraules per, tampoc, definir la tristor que li corre per dins..
Són la 1:23 del passat dissabte 8 de maig, i aquest dia ha estat, en un inici bastant bo... Ahir a la nit (divendres) li vam fer la festa sorpresa del Joan, va anar tot molt bé! :) fins al saber d'una notícia que ara no esmentaré aki, el qual m'ha fet menjar-me molt el tarro, i pensar en, potser, massa coses... i em va deixar ratllat tota la nit.. total, que vaig anar a dormir a les 5 i a les 7 i mitja m'he hagut d'aixecar per nar a currar amb mo'n germà...
He anat al C/Tallers a comprar una cosa per la guitarra el que no m'ha servit d'una puta merda, i després he anat al concert...
Només ha vingut 1 persona amb so'ns pares a veure'ns... ni la gent que més t'estimes, ni la ke menys... uns al fòrum, altres a una festa, altes.... etc. Ningú ha vingut a veure'ns tret d'uns nens d'akell esplai, els pares, i quatre gats que esperaven que acabéssim perquè toquéssin els altres.I res, hem tocat el Joan i jo davant d'una colla de nens molt monus xD Es pot dir que no ens hem lluit, no ens ho haviem preparat quasi res, i a la 2a cançó ja ens hem començat a liar xD però vaja, tot és de principiants, no?
El q passa, esque molesta que algú et diu quelcom i que després no ho faci x certes raons, quan, i potser, li tenies preparada una sorpresa, o ves a saber? Doncs el pròxim cop et guardes les sorpresetes, perquè a vegades et canses de fer-les.
No sempre les coses surten com un vol, ke has de fer? al final et cremes..
I de que tinc ganes ara mateix?
De que arribi l'1 de Juliol.
Uri.
Saturday, May 01, 2004
Quan l'has cagat, la teva vida es converteix en un quadre d'aquarel·la
si si, ho he d'apuntar o m'oblidaré:
Quan un veu que l'ha cagat al fer algo, sempre intenta fer més coses per arreglar-ho i l'acaba cagant encara més.. i això és com l'aquarel·la:
QUan fiques una capa no pots ficar-hi res a sobre pq si hi fiques més pintura la cagues.. has d'esperar a que s'assequi i després tornar a començar amb un altre color.
És la màgia de l'aquarel·la xD
Al ser tant liquida si hi fiques massa cosa el paper s'estova..
AIx... després hi pensaré i faré parrafades.. apa xD
Siau
Algú va fer el món amb el cul, i jo ploro
No sé per on començar... podria estar més content que ningú però ahir, quan semblava un dia perfecte, algú va fer un error, alguna cosa va passar... com podem creure en déu? Qui hi pot creure? ilusos...
Ahir vaig tenir tota classe de moments, d'horrorosos, fatals, de dolents, de normals, de bons, de boníssims, i d'inolvidables...
Nosé, no em veig en cor d'explicar cap de les coses que va passar per aqui, però simplement que avui estic plorant d'alegria i de tristor a la vegada.. espero que la tristor se'n vagi aviat, i que l'alegria que em corre per dins duri, duri i no s'apagui.
Uri.
